22 de novembre 2007

Giralluna




GIRALLUNA és on tot es capgira, un oasi fet a mida entre la il·lusió i la realitat, un lloc on els mims parlen, l’il·lusionista es desespera, l’equilibrista ho aguanta tot, el malabarista està malalt de gravetat i el músic és de pronòstic reservat.

Benvinguts a l’espai on tot por ser, on els arbres són paraigües i la lluna és de paper.

Aquí us espera el Marcel que és pallasso, especialista en posar el peu a la galleda i ensopegar moltes vegades amb la mateixa pedra.

Com qui no vol la cosa... un fet quotidià acaba convertint-se en espectacle i a l’hora l’espectacle es transforma en la cosa més quotidiana.

Hi ha coses que li surten bé, hi ha coses que no tant... però millor, perquè fan riure!!!

L’espectacle al seu punt, ben enplatat amb un toc de màgia, música, circ, mim... està preparat!!!

No deixem que es refredi, hi estan tots convidats!!

Us esperem hi ha lloc per a tots, com deia el poeta, qualsevol dia pot sortir la lluna!!! Ni que sigui de paper.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

La màgia del circ, esperem que no ens falti mai

Jo Mateixa ha dit...

De petita hi anava sovint i fa un parell d'anys vaig voler portar a en Hatim a un circ que feien a Pineda (es que ell no n'havia vist mai cap en directe)....jo en vaig sortir molt decebuda i ell es va sentir enganyat i estafat...

Els circs d'abans..... on hi habia de tot, allò si que eren circs!!!!

Petonets dolcets!!!!

rosa ha dit...

mai me'n agradat els pallassos, però si que he portat les nenes a veure'ls ni que sigui una vegada.
"qualsevol dia pot sortir la lluna, ni que sigui de paper"..preciosa expressió.

Txell ha dit...

Carqui on t'havies fotut???? Que la màgia del circ segueixi il.luminant milers de nens! :P

Jo mateixa, teniu alguna cosa a fer pel POnt? En David i jo us portem al circ!

Rosa, el mateix et dic!

Mikel ha dit...

poder anar al circ hauria de ser un dret de tots els nens del mon

Anònim ha dit...

Qualsevol nit pot sortir el sol, o qualsevol dia pot sortia la lluna.
Ets una fadeta amb el cor molt gros! Smuakis!!!!

Jobove - Reus ha dit...

que bonic, que tristos estan sempre els pallasos, que bonic com fan riure, però que tristes estan sempre el pallasos

robelfu ha dit...

tots tenim molt de pallassos,plorem amb el somriure moltes vegades i ens difracem de colors davant el món.
petons