17 de novembre 2007

Les portes del cel


Sovint em deies que no volies pensar-hi. Que quan arribés el moment del comiat intentaries estar preparat , aprofitant els darrers instants del seu silenci i tots els somriures de la seva tendresa.

Sovint em deies que tenies milers de bocinets del cor escampats en un abisme de tristesa.

Sovint em deies que la teva ànima havia deixat de brillar i que no trobaves paraules per descriure la nostàlgia profunda d’episodis que, malauradament, ja no es repetiran.

Sovint em deies com de desolats es trobaven dels teus sentits, degut al seu patiment i desesperació.

Sovint em deies que no volies pensar-hi. Que quan arribés el moment del comiat intentaries estar preparat...

T’estimo molt peque!!!!

10 comentaris:

Terra ha dit...

M'has deixat tocada....
Costa molt preparar-se pel comiat...no sé si és possible estar-ho...

Boira ha dit...

Que trist i profund. Acomiadar-se és una mala experiència, però jo no canvio per res haver-me pogut acomiadar de persones a les que estimo, encara que m'hagi fet molt mal.

Petons.

rosa ha dit...

que trist. costa de separa-se de les persones que un estima, malgrat sigui per imposició , a la força o perque un mateix vol.

Jo Mateixa ha dit...

Ho sento, em sap greu...son paraules que de vegades sonen a poc en moment complicats.

Una abraçada ben forta dolça Txell

David ha dit...

Desprén molta tendresa aquest text, Txell...
Comiat, de qui?

Anònim ha dit...

Ho sento Txelleta...
Una abraçada ben i ben forta!

robelfu ha dit...

mai s'asta preparat per dir adéu a algú a qui tu vols .
ho se perquè en cinc mesos he hagut de dir adéu al meu pare i a la meva germana és d'allò mes dur .
una abraçada i un petó molt fort

Anònim ha dit...

És com la dita que deien en una pel·licula "la vida és com una caixa de bombons" està plena de sorpreses on trobes els gustos més dolços però sempre hi ha el que t'amarga i et costa d empasar...
son moments molt durs però un ha de ser valent i tirar endavant pq la persona q estimes sempre estarà al teu costat
una vegada més et vull agrair el teu suport i d´en David en un moment com aquest

Us estimo molt!!! Un peto.

Carme Fortià ha dit...

esgarrifances que em recorren tot el cos al llegir aquestes paraules. Tristesa que es desboca novament en la meva mirada. És molt bonic, Txell.

zel ha dit...

Un text per emocionar el més fred, jo no sé quin comiat és, però qualsevol adéu és sempre una pèrdua. Desitjo que sigui passatgera. Si no ho és, som molts els qui encara t'entenem més. Molts petons.