No recordo exactament la primera vegada que les vaig veure, així que segurament en aquelles èpoques jo encara les passava en alçada.
Probablement venien acompanyades pels seus pares i no tenien ni de bon tros l’airositat i la barra amb que s’acostumen a mostrar a hores d’ara. Es trobàven en una edat molt tonta, grans a la cara, mirades desafiants i de descofiança i fins i tot escoltaven el “Caribe Mix”. La tonteria encara no l’han deixat enrera i si ho han fet hi han tornat a recaure.
Ni jo ni elles comptavem en fer-nos amigues, defet desconeixia que elles ho fossin.
Per part meva , no hi han hagut massa canvis. Gaudia amb la Festa Major, tenia devoció pels gegants, era responsable de nans i em fotia nerviosa amb els nens. Tot segueix igual.
Els primers anys de la Berta em van passar una mica desaperçabuts, m’ensumo que era molt més assossegada i no m’amanyagava tal com ho fa, ara, cada cop que em veu.
La Mar, per altres temes, sempre ha estat més propera, ella tampoc s’assemblava a la pubilla petonera i amigable que tenim ara.
Les nenes s’han fet grans i jo amb elles. Podria dir moltes coses de la Mar i de la Berta, o de les pulpoguirls (com es fan dir elles) però em quedaria curta.
Nenes!!!!! Ha estat un plaer compartir amb vosaltres “colla”, no deixeu mai aquesta bogeria xirucaire i adolescent. Us estimo!
Probablement venien acompanyades pels seus pares i no tenien ni de bon tros l’airositat i la barra amb que s’acostumen a mostrar a hores d’ara. Es trobàven en una edat molt tonta, grans a la cara, mirades desafiants i de descofiança i fins i tot escoltaven el “Caribe Mix”. La tonteria encara no l’han deixat enrera i si ho han fet hi han tornat a recaure.
Ni jo ni elles comptavem en fer-nos amigues, defet desconeixia que elles ho fossin.
Per part meva , no hi han hagut massa canvis. Gaudia amb la Festa Major, tenia devoció pels gegants, era responsable de nans i em fotia nerviosa amb els nens. Tot segueix igual.
Els primers anys de la Berta em van passar una mica desaperçabuts, m’ensumo que era molt més assossegada i no m’amanyagava tal com ho fa, ara, cada cop que em veu.
La Mar, per altres temes, sempre ha estat més propera, ella tampoc s’assemblava a la pubilla petonera i amigable que tenim ara.
Les nenes s’han fet grans i jo amb elles. Podria dir moltes coses de la Mar i de la Berta, o de les pulpoguirls (com es fan dir elles) però em quedaria curta.
Nenes!!!!! Ha estat un plaer compartir amb vosaltres “colla”, no deixeu mai aquesta bogeria xirucaire i adolescent. Us estimo!
6 comentaris:
Txeeeeeeeeeeeeeeeeell!!!
Ai ai ai!!
Que maco tot això que has escrit eh!!!
Aix...no m'ho esperava quan he vingut a fer el xafarder per aquí!
Sí, devíem tenir i tenim grans a la cara, la tonteria molt pujada (o més encara) però...en què et bases per dir que escoltàvem el Caribe mix?
I nosaltres també ens estimàvem i estimem les santes, començàvem a portar nans i... ens posàvem nervioses fent les ditxoses voltes de 4!!! I el millor és que encara ens sabem el ball!
Pel que fa a la foto...no pateixis que ens hi tornarem...saps que en tenim de pitjors :P :P!!!
un petonàs!!
(Per cert... jo t'amanyagavo...però tu em fots uns mecos!!!)
IUHU!!!!
que maco i quina sorpresa, jo tampoc no m'ho esperava gens!!!
TXELL ets collonuda!
Mil petons!!!!!
Ereu una mica bordes, però bones noies!!!!!!!!!!!!
Ara sou encantadoríssimimes de la vida. Muack!
Berta em baso a les proves.
uis berta i mar heu entrat en un cercle vicios jajaja
vigileu q la txell es la mes perillosa jejeje
Nice colors. Keep up the good work. thnx!
»
Hi! Just want to say what a nice site. Bye, see you soon.
»
Publica un comentari a l'entrada