Al Brasil uns vuit milions de nens viuen al carrer (...)
allà on les barraques no tenen nevera ni aigua corrent.
però sí llum perquè puguin veure a la tele els programes que
fan els de les sectes fonamentalistes dels Estats Units (...)
Dormen sota els porxos, o a les entrades dels grans magatzems
I, aquests nens es droguen amb cola d'enganxar sabates
perquè així espanten la gana (...)
MONTSERRAT ROIG
12 comentaris:
Sempre ho he trobat molt fort. Em deprimeix que passi a Brasili em deprimeix que passi a aquí, no amb aquesta exageració però està passant.
Quina peneta, i el més fort és que Brasil és el cas més famós, però això passa per tot el món. Qué collons ens està passant?
Una opinió-pregunta. Sempre he cregut que la gent a títol anònim o particular com nosaltres ajudem bastant (potser no prou però bastant)però crec que només es pot solucionar si els polítics o dirigents dels països realment ho volen.
Oriol, una opinió-resposta. Ja que els grans mandataris i grans organitzacions econòmiques no mouen un putu dit per canviar els problemes i animadversions del món, hem de ser nosaltres, la gent del poble i en la mesura de les nostres possibilitats, les que dia rera dia anem fent passets endavant (per minsos que siguin).
Formem part de tota aquesta merda i no hauriem de callar.
Casualment avui he llegit que som el 7º país del món en donacions privades. La gent estem prenent cada vegada més conciència sobre el tema, però està bé recordar.ho sovint ja que a vegades ens quedem massa distrets en sobre quina bandera ha d'onejar al castell de Montjüic o tant i tants exemples...
uff la veritat q posa la pell de gallina!!! els gran politics i organitzacions economiques mai faran res pq quan mes rics siguin ells hi haura mes pobres a qui manipular realment es una vergonya.
Perquè nosaltres poguem disfrutar de tots els luxes i privilegis dels que disfrutem, és necessari que una part del món sigui explotada. Pensar que la culpa és dels governs i dels lobbys empresarials potser alleugera les nostres consciències, però és d'una hipocresia esfereïdora. Els nostres governs són elegits democràticament, i som també nosaltres qui decidim fer poderoses determinades empreses consumint compulsivament els seus productes.... Volem cotxes, aires acondicionats i canviar-nos de tele cada dos per tres? Doncs apa, algú ho ha de pagar. I no és millor que siguin els infants d'un país llunyà que només veiem un cop l'any al telenotícies?
Potser el que caldria fer és un test d'inteligència als votants de tots els països, per què si això és el que ens representa, anem ben apanyadillus.
D'altre banda no tinc cap problema a confessar que vaig amb un cotxe matrícula OL, que no sóc consumidor de grans marques i sí, jo intento ser solidari
Actuar ja! Actuar ja, és el què ens cal a tots. Des dels petits actes i des dels gran actes, des de la ampolla de ron que compro per tenir a casa quan venen els col·legues (per cert!boníssim el del comerç just!)fins a la manifestació mundial en contra de les multinacionals!
De parlar dels "nens pobres" s'ha fet tota la vida, ara JA cal actuar!
(Ja torno a ser per aquí!!!!)
Algú recorda algun moment històric, en el que no convinqués el poder amb la misèria... feu memòria.
Per més que no ho volguem, la misèria és absurdament necesària en el nostre sistema.
I per més que la lluitem, sempre hi serà. Si s'acaba la misèria, s'acaba el nostre Món.
Ni la misèria és necessària, ni cal aquesta actitut conformista i passiva que teniu alguns. Al final em fotreu vomitar...
Amiga Estel,
El meu comentari no s'agafa de les mans amb la meva actitut front la misèria.
Només és una anàlisi freda.
Publica un comentari a l'entrada