15 de gener 2007

Tens un moc

Durant les èpoques de fred intens, la gent té tendència a agafar calipàndries empipadores. El refredat comú és una de les malalties més freqüents dels nostres temps i pot provocar estornuts, mal de coll, tos seca, dolor muscular, mals de caps, etc.

Ara bé... com és que sempre hi ha el “memu” que va amb el moquillo penjant del nas? No els hi fa nosa? Com pot ser que no notin la llesfiscositat desagradable fugint nàpia avall?

D’acord que veure passejar un moc és tot un espectacle, però i si el lluissim nosaltres? Quina situació tant compromesa, redéu!





Com ser políticament correcte i no morir en l'intent:


1) T’apropes a l’individu en qüestió i comences a fer moviments amb la mà, que intentin simular la desincrustació d’un papus.
2) Seguidament, i sense donar-se per aludit, somrius i amb el dit índex t’assenyales el nas per fer-li entrendre que li cau la candela. Res.
3)Haurem de passar al següent intent i ser més directes. T’armes de valor i li dius... Tinc un moquito? A lo que ell per anar bé t’ha de respondre... No. I tu com qui no vol la cosa i amb els millors somriure li claves un... Doncs tu si!

Com us ho feu vosaltes per evitar que el personal es passegi amb un papus amunt i avall?

15 comentaris:

MoNaLiTzA ha dit...

Si conec l'interfecte, li dic directament. Si no el conec, passo de dir-li res.

Candela ha dit...

aixxx jo soc molt maniatica per això... m'agafen unes ganes de vomitar a vegades...

El veí de dalt ha dit...

Doncs jo estic amb la Monalitza.

Oriol ha dit...

jo no dic res, trec el mòbil "última generación" i li faig una foto per fer un post. I si el conec encara menys i si fos amic, li diria que m'acompanyés a fer un cafè.

Carquinyol ha dit...

1) El miro amb cara de sorprés però tot seguit dissimulo i trec el telèfon mòbil
2) Una vegada he acabat de parlar m'acosto amb un sonriure i li pregunto qualsevol cosa intrascendent com ara "quin fred que fa eh?" o bé "no ens hem vist comprant blandiblu?"
3) Una vegada m'asseguro que l'equip d'actuació ràpida és aprop, em coloco la careta antigas i procedeixo a inmobilitzar l'individu.
4) Tot seguit, els membres de l'equip el rodejen i procedeixen a extreure-l l'alien nassal que és tancat a un recipient antialiens nassals i enviat a l'àrea 54

No us refieu, semblen mocs... però no ho són !!!!!!!!

Clint ha dit...

Quan tenia 15 anys, estavem prenent algo amb un amic, i el cabró no va dir res, llavors va aparèixer una companya de classe i es va seure amb nosaltres i em va dir: "Ospa un moc!" en aquell moment em volia morir però després i encara avui ens fotem un fart de riure quan en parlem!

Per tant si ets bona persona ho dius directament, si no (com faig jo) calles com un puta i ja s'ho trobarà! Això si porto 20 anys esperant trobar-me a la meva companya en la mateixa situació!

Marc ha dit...

jAJAJAJAJAJAJAJJAJAJAJJA ETS FATAL, FATAL!
QUIN CAS DE DONA!

Pep ... però posa-li Angu, també ha dit...

Jajajajajajajajajajajaja
Quin sustu! Pensava que anaves a entrar en el tema, agafar kleenex i fer com una mena de conus per rascar i treure'l o l'ús no homologat encara amb l'ungla del dit petit per burxar ...
Si de cas un altre dia, jajajajajajajaj

Un petó

isapanchita ha dit...

Txell, ets l´ostia, has conseguit girarme l´estomac, acabo d´esmorza. Dons jo, quan m´he trobat aquesta situació com que casi sempra son nens trec el mocador del bolso i amorosament (realment morta de fastic ) li trec. Txell, aprofito per dirte que en el escrit de que vols APOSTATA, he fet la meva "petita" aportació i esperava que contestesis. NO se quants dies mireu,les opinions.

crue ha dit...

Txell, tia. MAI DE LA VIDA m'he trobat a ningú amb un moc penjant! I espero no trobar-m'hi mai.

La meva neboda, amb tres anys, no hi compta, penso. De totes formes, amb un clínex ho vaig solucionar. Lo dels teus amics, en canvi, no té solució. A no ser que tinguis un estómac a prova de bomba.

Mikel ha dit...

si hi ha confiança i per tant et sap greu que faci el ridicul li dius si no hi ha confiança que el bombin!!

Charlie Hi-Hat ha dit...

el papus el van tancar fa molts anys oi?

kABRIT ha dit...

Jo acostumo a ser molt directe. Ei tens un moc! O ei tens un papu!
Amb molta coordialitat.

Cristina ha dit...

Per desgràcia veig mocs cada dia i moltes vegades inclús els de netejar. És el que té la feina d´infermera. Perquè després la gent digui que tenim una feina fàcil. Si els meus posts parlessin de la meva feina serien gore sense cap dubte. Tot aquest rotllo per dir-te que hi ha gent molt marranota que va amb el moc penjant i d´altres que quan no els veu ningú es burxen el nas "en busca del moco perdido".

Ignasi ha dit...

(A veure si per fi puc postejar el comentari sobre aquest post)
Al llegir el post, he recordat que fa unes setmanes, la noia més maca dels ferrocarrils quan els agafo pel matí, puja a st quirze, moreneta, la miro, i veig que duu una mica de espuma reseca de la pasta de dents a la galta. Total, que començo a rumiar com li dic, si li dic, si no... em poso dels nervis, i finalment quan estic a punt d'arribar a la meva estació, em giro, em trec un auricular i li dic... però vaja, li vaig dir en mode peixet (tan fluixet que ni em va escoltar), total, que li vaig tornar a repetir, ella va dir que no podia ser, i li vaig dir que si... s'ho va treure, i allà va acabar la història.